Molt per dir en tan poc espai

El canvi climàtic ja és aquí, i no para d'avançar. Notem els seus efectes en la pell, en els ulls, en els pulmons, però també és una de les causes que provoca la migració de les persones per poder viure millor i poder menjar, per això cada vegada hi ha més gent que marxa i migra del seu país.

En el curs de la UNIPAU hem tractat el tema de les fronteres i dels murs reals i ficticis que construïm per no deixar passar a les persones i si en canvi a les mercaderies.

Hem constatat la manca de voluntat de voler trobar la solució més adient al problema mitjançant una bona regulació de la migració en lloc de la pràctica de la criminalització i la manca de respecte dels drets humans.

Per tal de protegir-nos de les persones que migren, ja sigui per la manca d'aliments, per la superació personal o per fugir de la guerra, fem murs de tota mena.

El pitjor mur és el que tots fem amb la incomprensió, la criminalització i la indiferència cap al migrant.

L'ésser humà ja no té valor, tot té preu. No som persones, som clients. Som mercaderia. Valem el que puguin treure de nosaltres. No importa el que pots donar.

He après molt a l'UNIPAU del que passa i el cor i l'ànima em crema i pateixo pel futur de tots.

Tan difícil és entendre que les persones només busquem sobreviure o viure amb dignitat i per això ens movem i sempre ho farem? No ha existit ni existirà la migració zero, perquè la dignitat de la vida està en joc. Per tant, regulem la migració i deixem de criminalitzar al migrant, que per sobre de tot és un ésser humà.

No tanquem el cor ni criminalitzem al qui camina per millorar la seva vida. Qui sap si demà també haurem de migrar.