Museion i identitat col·lectiva

La setmana passada es va inaugurar al museu "Les mans al cel", una exposició que parla de la memòria des del punt de vista dels infants, un projecte del col·lectiu Éssers Poètics i els Museus de Sant Cugat. Els infants participants plasmen, amb la seva visió, què és per a ells la memòria, quina importància té, quin sentit té. En definitiva, parlen de l'essència, la raó de ser, dels museus.

El Mouseion, llar de les muses, temple del saber, va néixer amb una vocació cultural, de transmissió de coneixement als habitants de la ciutat en què es trobaven. Ja a l'època romana van existir col·leccions amb aquesta voluntat, museus que recollien peces valuoses d'autors precedents.

Amb la Revolució Francesa el museu esdevé eina de culturització de la ciutadania, i, a través d'això, de construcció de la Nació política, que és, així, forjada intel·lectualment pel naixent estat-nació. Durant el s. XIX i bona part del XX, el museu consolida aquest paper culturitzant, i, en alguns casos, enculturitzant.

A la segona meitat del s. XX, i ben definitivament al s. XXI, el museu jo no només és un espai de transmissió de coneixement. És un espai de transmissió de coneixement crític. I, molt importantment, un espai de cruïlla social, de participació, de creació d'identitat col·lectiva. Esdevé un agent més de la vida social, i ja no és només emissor, sinó que pren un nou rol de receptor i difusor de la pulsió social del seu entorn immediat. Esdevé espai de pensament i definició de la identitat de la comunitat a la qual pertany.

Els nens que han participat a "Les mans al cel", ho tindran clar, espero, tota la seva vida. Si no, ho haurem de fer millor.