Qui no conegui algun cas, que aixequi la mà

Un conegut holandès em deia l’altre dia: “Al meu país, quan vols obrir un negoci, fer obres a casa, o tot el que impliqui anar a l’ajuntament a demanar llicències o tràmits, els funcionaris es desviuen per donar-te solucions. Aquí, pel que estic veient, la qüestió és posar bastons a les rodes i que emprenyis el menys possible”. Trist.

Uns amics es van comprar una casa vella, amb l’objectiu de fer una rehabilitació i anar-hi a viure. Han tardat dos anys a aconseguir la llicència. Resulta que una primera arquitecta tècnica els va dir una cosa i, a la revisió feta per un altre tècnic, una altra. Trist. Pèrdua de temps i de diners. Cada mes que passen sense construir, és un mes més a pagar el lloguer d’on viuen.

La coneguda d’una amiga volia obrir un negoci. Ho tenien tot a punt i amb tots els permisos. Un local completament acabat però tancat perquè la llicència no arribava. Van haver de “tocar tecles” per agilitzar els tràmits. Els van aconseguir una setmana més tard. Trist. Pèrdua de temps, de diners... i injust. No tothom coneix gent “a dins” .

Una parella jove va comprar una parcel·la segregada fa un any. L’Ajuntament va donar la llicència de parcel·lació sense cap mena d’advertència, pel que, en principi, no havien de tenir cap problema. El seu objectiu era acabar la casa el juny del 2020. Van estar anant, durant un any, amb un tècnic de l’EMD de Valldoreix, presentant el seu projecte. A l’hora de demanar la llicència els hi han denegat. El motiu que els han donat és que allà no es pot construir fins que no s’urbanitzi el carrer (Avinguda Baixador). Trist. Pèrdua de temps, de diners... i de confiança en una institució que paguem entre tots.