El nostre medi ambient, capítol 1

Com sembla que el canvi climàtic l'interessa a algú, de tant en tant faré un petit esment a aquest tema, per quedar bé o estar al nivell, no sé quin nivell... Bé, al nivell. Avui us parlo d'aquesta qüestió, doncs he hagut de sortir amb el meu cotxe particular de més de 12 anys i, la veritat, em sento culpable que algú agafi una malaltia per culpa de la meva inconsciència.

És clar que si em pogués canviar el maleït automòbil ho faria per un camió o un tractor tràiler, doncs sembla que aquests vehicles no pateixen del mal de contaminar, ja que em sembla que no tenen restriccions i si no tenen restriccions de circular per contaminadors, serà perquè els que en saben d'aquestes coses veuen que no contaminen.

També he pensat en una altra possibilitat i és llogar una grua per hores, posar-li el meu cotxe, maleït contaminador, i anar a fer la compra o el que sigui dins el meu cotxe amb la tranquil·litat de no haver assassinat a cap dels meus veïns o conciutadans per malversació de l'aire públic. A hores d'ara ja sabreu que l'aire deu ser un gas estanc, és a dir, cada molècula s'aïlla de les del seu voltant protegint-se de contaminar-se.

M'explico, l'aire de l'autopista (B-30) per on passen més de 10.000 camions al dia (dades de fa uns anys) no ens contamina als santcugatencs i santcugatenques pel que ja us he esmentat dels camions que no contaminen i també perquè disposa d'aquesta propietat, per la qual, tot i els milers i milers de cotxes de jubilats que hi circulen, el gas i les partícules NO₂ no ens arriben als nassos.

Fixeu-vos, Sant Cugat està a uns 2.200-2.500 metres de la B-30 i no ens pot contaminar i menys si estem a l'Anella Verda.

Tot plegat una meravella.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.