Ocnos i el parat esglai

Ara que les institucions tenen les arques buides tornem a la cultura amb noms i cognoms (expressió manllevada a Sam Abrams, amb el seu permís). D'això n'és una prova fefaent l'edició del llibre "Ocnos i el parat esglai". Un llibre que, sense la perseverança i interès d'un editor excepcional, Ramon Balasch, i d'un artista igualment excepcional, Sergi Barnils, no existiria.

Es tracta del recull pòstum de l'obra assagística de Salvador Espriu, de qui Balasch fou secretari personal, que conté pròlegs a les seves obres literàries i altres textos, molts d'ells inèdits. Hi podrem descobrir tots els registres del literat, des de la tendresa i el lirisme dels escrits dedicats al gran amic Rosselló-Pòrcel al sarcasme de la fustigant prosa dedicada a Dalí. Alguns són veritables manifestos amb les implicacions morals, socials i polítiques del seu autor i d'altres, enllacen amb les seves obres de ficció.

Per altra banda l'aportació de Sergi Barnils, home que té en comú amb el poeta el sentit metafísic de l'existència i la Bíblia com a llibre de capçalera, ha estat cabdal per aquesta edició que conté il·lustracions a partir de les 30 pintures anomenades "La gloria di colui che tutto move" que l'artista va crear per aquest volum.

És una meravella de llibre que el públic que va assistir a la presentació a Sant Cugat el dissabte 26 d'octubre va poder constatar. Per cert, la presentació que va fer Sam Abrams passarà, de segur, a ser un referent obligatori pels estudiosos de l'obra d'Espriu. I l'aportació del professor Félix Fanés al coneixement d'Espriu i l'art, fent un recorregut per Brueghel el Vell, Goya, Velázquez i Picasso per anar a raure a l'obra de Sergi Barnils, també va ser clarificadora i original, per poc coneguda fins al moment. Els textos que vam poder llegir la Martina Vilarasau i jo aporten clarividència sobre les connotacions socials, cíviques, filosòfiques, literàries de l'obra d'Espriu. Només puc fer que recomanar-los aquest llibre que és un plaer pels sentits i per l'intel·lecte.