Ousman Umar

La primera vegada que vaig sentir parlar l'Ousman va ser al Casal d'Avis, ja fa un temps

El 15 del mes passat, a la sala de plens de la Casa de la Vila de Valldoreix, va venir a fer una xerrada l'Ousman Umar, un noi de Ghana, que viu a Gràcia, de pares adoptius valldoreixencs.

La primera vegada que vaig sentir parlar l'Ousman va ser al Casal d'Avis, ja fa un temps. En aquell moment, el tema de la conversa era una pregunta: "Es pot tornar a néixer de nou?"

 

La de la Casa de la Vila, la vaig trobar més emotiva. Explicava les condicions de vida en un poblet al bell mig de la selva, a la regió de Brong-Ahafo. Com neix el desig-necessitat d'emigrar, el perill i el patiment pels quals passa. Com està a punt de morir en diferents ocasions. Abandonats al desert de Níger han d'acabar de travessar-lo a peu. Dels 46 que inicien el camí, només arriben 6. Els altres van morint pel camí. Quaranta-vuit hores en un bot per a travessar el mar. La costa andalusa. No coneix res d'on arriba; només una paraula: Barça. El porten a Barcelona. Deambula perdut pels carrers. Dorm al ras. Estudia castellà i català. Troba feina i segueix estudiant a les nits. Gràcies a la Montse i l'Armando, els pares adoptius de Valldoreix, que li donen un sostre i caliu, aquest noi fa estudis universitaris.

L'Ousman, amb els seus estalvis, ha creat una ONG anomenada NASCO Feeding Minds per a donar mitjans informàtics als nens de Ghana. "L'educació és la millor arma contra la pobresa", explica.

"Viatge al país dels blancs" és el llibre que ha escrit contant la seva odissea. Un dels capítols el titula "Necessito explicar la meva història perquè no s'hagin d'explicar més històries com la meva". Us aconsello la lectura. És un cant a l'esperança.

Sí, es pot tornar a néixer de nou.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?