Paperera virtual

"Necessitem que hi hagi persones que creguin en nosaltres", destaca Mossèn Emili

Quan treballem amb l’ordinador una cosa que fem, de tant en tant, és eliminar un arxiu enviant-lo a la paperera de reciclatge. Normalment ho fem perquè creiem que no el tornarem a fer servir i no volem que ocupi lloc a la memòria. És un arxiu inútil. A vegades, encara que ens pugui resultar impactant, això també ho fem amb les persones: hi ha gent que ja no ens interessa i l’enviem a aquesta paperera. Alguns cops són persones amb les quals ens toca conviure: el marit, la muller, un company de feina, algú de la família. Segurament ens han fet alguna cosa i no creiem que pugui canviar.

Quan una persona sap que està en la paperera de molta gent li costa molt canviar, ja que, per fer-ho, necessitem que hi hagi persones que creguin en nosaltres. Potser t’ha passat algun cop que, estant en una feina no ets sents valorat, estàs arraconat, i això et lleva les ganes de donar el millor de tu mateix. Jesús no té ningú en aquesta paperera sinó que té una gran expectativa per la nostra vida. Ell sempre ens mira amb ulls d’esperança i és un estímul perquè la meva vida millori. Jesús ens anima a tenir coratge, a treure les persones que tenim a les nostres papereres i donar-los noves oportunitats: veuràs grans canvis.

 

 
Comentaris

Destaquem