Paradoxa

'El que sí que tinc clar és que aquesta pandèmia no ens ha fet millors persones com dèiem al principi, sinó que ha tancat el cercle una vegada més'

No acabo d'entendre on som. De debò. I suposo que, com jo, molts de vosaltres. No sé si és fruit d'un esgotament al bombardeig d'informacions i mesures que es contradiuen, pel malestar general que es respira socialment, si és per veure com polítics utilitzen la pandèmia com a arma política, com amb cinisme descarat van maquillant les deficiències d'un sistema que fa temps que fa aigües, o per inacció social amb la qual ens ho estem empassant tot.

Ja fa temps que vivim en l'època de la no-notícia, que comprem discursos buits i que hem acceptat un sistema en molts casos corrupte. Però ara imaginem què explicaran els llibres d'història de l'època que ens ha tocat viure. Fem l'exercici, si us plau. Creieu que, realment, els qui escriguin la història d'aquests darrers 20 anys, explicaran el mateix que fan els diaris? El mateix que fan els líders d'opinió o els periodistes? Creieu que realment serà així?

Per més que m'hi esforci, per més que busqui, jo he estat incapaç de pensar quina reacció de canvi cap a positiu es podria fer sense obviar una revolta. I la violència no m'agrada gens. Però la inactivitat pacient de la gent, ja sigui per covardia, egoisme, ignorància o bonhomia, tampoc l'acabo d'entendre. M'he vist atrapat en una paradoxa incapaç de solucionar. Una abúlia que, a vegades, no em fa més que témer un futur distòpic proper i una retallada de drets i d'oportunitats severa en el futur de les meves filles.

El que sí que tinc clar és que aquesta pandèmia no ens ha fet millors persones com dèiem al principi, sinó que ha tancat el cercle una vegada més. I l'infern, amics meus, ja deia Dante que era una successió de cercles concèntrics...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem