Paradoxes

"El que no hi veig, és el projecte que hi ha darrere l'okupació", diu Casas

M'assabento que s'ha okupat un bloc de pisos buits al carrer de les Escaletes. Encuriosit pel fet i perquè mai no m'havia plantejat que en aquest carrer és donés una circumstància així, m'hi atanso. Comprovo que és un bloc força deteriorat i que només una de les tres plantes no està tapiada. Immediatament veig un petit cartell a la planta baixa on se'ns informa de l'okupació. Llegeixo amb atenció. Realment, és difícil discrepar sobre el seu contingut: una denúncia de la situació de l'habitatge, especialment a la nostra ciutat, i de les dificultats que tenen els joves per trobar-ne. El que no hi veig, és el projecte que hi ha darrere l'okupació. No em queda gens clar si es pretén convertir-lo en habitatge social, suposant que això sigui possible per raons arquitectòniques. No els trec la raó, però em ve a la memòria que cap de les nostres okupacions locals no ha acabat en habitatge social.

 

Llegeixo que el nivell de satisfacció amb la seguretat de la nostra ciutat és elevat. La gent se sent força segura a casa, una mica menys al seu barri i una mica menys a la ciutat, però, en general, el nivell és força bo. A la vegada, topo amb la notícia que un grup municipal demana un nou local per a la policia nacional per la insalubritat de l'actual. Inseguretat policial en una ciutat amb un nivell força acceptable de seguretat?

 

Per últim. Veig una fotodenúncia en què surt una paperera on alguns veïns hi llencen cada dia escombraries. A la mateixa paperera un llaç groc pintat. Sens dubte, és impresentable que hom hi aboqui de tot menys papers i cartons, sobretot quan es té un container a tocar, però no sembla gaire més presentable que hom es dediqui a pintar el mobiliari públic.

 
 
Comentaris

Destaquem