Ja ha passat la Pasqua

Ja han passat els dies de Pasqua, les caramelles, les mones, els ous i els plomalls i trobo que, un cop més, s'ha parlat molt poc del sentit autèntic de la Pasqua. Els historiadors estan d'acord que Jesús va existir i que va ser un autèntic antisistema. Va anar més enllà de tota la tradició jueva, va parlar de Déu com a Pare amorós, no del Déu justicier de l'Antic Testament. La seva única Llei era l'amor i no la vella Llei carregada de normes formals. Va criticar la hipocresia de la classe dirigent i la dominació de l'imperi romà. Va insistir en el fet que tots som iguals perquè som fills d'un mateix Pare i que podem tornar a néixer (ressuscitar?) a una vida nova si vivim estimant els altres. No el van entendre gaire, però uns quants el van seguir. I finalment, va ser detingut i el van matar.

La seva vida la va lliurar del tot quan va morir i la seva mort va ser la culminació de l'entrega total, la vida nova plena (resurrecció?). Així doncs, no té cap sentit preguntar-nos què va passar amb el seu cos. No té sentit preguntar-se pel gra de blat, quan ja ha aparegut la vida nova de l'espiga.

Quan va desaparèixer biològicament, els deixebles van descobrir el sentit del qual havia passat i l'experiència que ell seguia viu va ser per a ells una autèntica "resurrecció". Té sentit la Pasqua cristiana si sabem prescindir de tot el que amb els segles s'hi ha anat afegint, com la sortida del cos del sepulcre al tercer dia, les aparicions misterioses o la pujada al cel. Tot això no és història, sinó catequesi.

I entretant, seguirem respectant les caramelles, la mona, els ous i els plomalls, com tradicions lligades a la Pasqua i valorant-les per la seva riquesa de cultura popular.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.