Pensar globalment, actuar localment

Als anys setanta, encara que no hi ha un acord unànime sobre la data, va nàixer la frase «Pensa globalment, actua localment». Neix com una crida a pensar quin impacte tindrà en la salut del planeta les nostres actuacions individuals i/o locals.

El debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat és un bon exemple en aquest sentit. Cal centrar-se en l'impacte local en l'estany de La Ricarda, sens dubte un espai irrepetible, o cal, sobretot, elevar el to del debat i situar-lo en l'impacte en termes d'emissions de CO₂ que representarà l'arribada de més i més grans avions i, per tant, en l'incompliment dels acords de París de 2015? Les conseqüències d'aquest incompliment han estat exposades fa poc en la primera part del sisè informe d'avaluació del IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic). Ningú no el pot ignorar.

Això em ve al cap mentre passejo pel bosc, i ara també parc urbà, de Volpelleres. Quan hi he entrat un petit cartell m'ha avisat que el seu ecosistema i la seva biodiversitat estan en perill. Segur? Conec aquest bosc des de petit i puc dir que no ha estat mai tan extens i gaudit pels santcugatencs i les santcugatenques com ara. La tala d'uns centenars de pins, alzines i roures és un dany ecològic irreversible en l'àmbit local i, sobretot, un dany a l'atmosfera en termes de menor absorció de CO₂?

Tenim el compromís de l'Ajuntament de compensar aquesta pèrdua de massa forestal a uns metres de l'actual ubicació. Per tant, la massa forestal santcugatenca no minvarà. Sant Cugat és una ciutat cara per viure-hi i de mantenir-la, però és una ciutat verda, almenys això és el que anem dient des de fa anys. La nostra aportació mediambiental en termes de massa forestal ha estat positiva en els darrers anys. Ningú no ens pot acusar d'anar en contra de l'esforç que cal fer, en aquest aspecte, per evitar l'escalfament global. D'altra banda, no crec que el bosc quedi ferit de mort. Em costa de pensar en una amenaça a la seva biodiversitat.

Em ve al cap també, mentre passejo, quelcom que he llegit no fa gaire. Sembla ser, ja que no ho recordo, que quan es va aprovar el pla parcial de Volpelleres una plataforma ciutadana es va oposar a la programació del carrer Alfons d'Aragó, es defensava que el bosc de Volpelleres havia d'arribar fins a la via del tren (el ramal dels FGC de Sabadell). Estem parlant d'uns quinze metres. Francament, em resulta bastant surrealista. Seguint aquest criteri i sense el vial en qüestió, seria més complicada la mobilitat entre el nucli urbà i Volpelleres i l'arribada a l'estació del tren, que en part s'hauria d'haver ubicat en un altre lloc, i no hauria estat possible la construcció de l'institut Leonardo da Vinci.

Tornem al global i el local. Deixeu-me posar un altre exemple. Pel que s'ha vist fins ara, tot apunta que la instal·lació de parcs eòlics i solars es convertirà a casa nostra en una batalla esteticopaissatgística. Volem la transició vers energies renovables, però sense que ens toquin el paisatge. Doncs ho tenim malament. Ja hi ha qui ha calculat que ambdues formes de producció energètica necessitaran ocupar un 5% de la superfície catalana, a no ser que ens seguim condemnant a una dependència energètica absoluta.

En definitiva, no sembla que l'actuació local a la qual em vaig referint hagi de perjudicar l'ecosistema mundial. D'altra banda, no sembla que el seu impacte local sigui irreversible, és a dir, representi una destrossa sense pal·liatius. Estaria bé que ens centréssim en altres aspectes locals que sí que representen un atemptat global. Podríem parlar del model extensiu de ciutat que hem construït, el qual ens obliga a fer un ús intensiu del cotxe, amb les conseqüències mediambientals que tots coneixem. Això sí que seria pensar globalment. Quedaria l'actuació local, de la qual ja s'estan fent algunes coses.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.