Per molts arrossos

Des de fa uns anys és "l'activitat estrella", i prova d'això és que el temps amb què s'exhaureixen les inscripcions i la cua que s'arriba a formar aquell dia són notícia

Poques activitats hi ha a Sant Cugat que aconsegueixin el que es viu al Concurs d'Arrossos, segurament una de les activitats més intergeneracionals de la Festa Major.

Des de fa uns anys és "l'activitat estrella", i prova d'això és que el temps amb què s'exhaureixen les inscripcions i la cua que s'arriba a formar aquell dia són notícia.

 

Quants grups de whats deu hi deu haver a la ciutat només creats per l'ocasió? En quin moment s'activen? És quan s'anuncien les inscripcions o abans i tot? Què genera més debat: qui pot anar a menjar-se la cua per apuntar-se o qui sacrificarà més minuts de son per anar a recollir el material? Qui decideix que el nom d'un equip sigui, per exemple, "Roland d'Arròs"?

El dia del concurs és un dia màgic. Els equips són clau i l'organització també. Les paelles s'apoderen dels carrers i aquell dia es menja i es beu allà on els dies de cada dia s'aparca o es camina, i la veu del Pepe Pros ressona des de primera hora pel centre de la ciutat perquè tothom tingui clar que "es tracta de fer foc i no fogueres".

 

Són ja 39 anys d'arrossos, el temps més que suficient per posar-se nostàlgic i recordar que en un temps passat, quan les paelles es cuinaven a la plaça Barcelona, era molt millor. Però, així i tot, no hi ha qui no vulgui repetir. Aquest any hi ha qui deia que sense Miquel del Roig res seria el mateix (massa ràpid hem oblidat la parella del teclat) i, ves per on, després del concert dels Killing Hits ningú ho repetia.

L'any que ve el concurs bufarà les espelmes dels 40 i d'una manera o altra no podrà ser un dia més perquè una tradició així, que la gent ja s'ha fet seva i d'aquesta manera, mereix una celebració com cal.

 
Comentaris

Destaquem