I podríem haver sigut tan feliços!

Esperant dalt del cotxe en el carrer F. Moragas, circulant lentament per l'Anella Verda, la gran idea del tripartit de la ignomínia, anava pensant com havíem arribat fins aquí. Com podria haver canviat la cosa amb uns bons gestors davant de l'Ajuntament en lloc d'aquests polítics il·luminats que hem tingut, i tenim, d'alcaldes i regidors. Uns bons gestors professionals que haguessin prioritzat les decisions amb un sentit de rendibilitat i pensant realment en el poble i els seus ciutadans.

Quan l'alcalde Aymerich (1987-1999) planteja començar a vianalitzar el centre, ja des del sector del comerç i de la seva associació Sant Cugat Comerç, es reclama que es tingui en compte el tema de l'ACCESSIBILITAT al centre i que es faciliti un bon aparcament als ciutadans que vagin en cotxe. 

Després, arriba a l'alcaldia en Lluís Recoder (1999-2010) amb el seu eslògan "Sant Cugat, un centre comercial a cel obert" i ja es concreta una proposta per construir un aparcament a la plaça del Monestir, aprofitant la remodelació que estava prevista fer. Era un aparcament d'unes 1.000 places, amb entrada pel carrer Sant Medir i sortida per Castillejos, perfectament sostenible i de baixes emissions. Quan Lluís Recoder comunica que definitivament no es farà la inversió, genera una profunda decepció i preocupació. "Centre comercial a cel obert", quin sarcasme!

I aquest és el principi del final del comerç a Sant Cugat, perquè encara hem anat a pitjor. Sense possibilitat d'un bon accés al centre i un bon aparcament, la competència amb els centres comercials és desigual i injusta, i ara l'Anella Verda l'acabarà d'ofegar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.