Pols, brossa i brutícia

Robert Savé parla de la brutícia que hi ha pels carrers de Sant Cugat

 Aquest llarg confinament, un fet insòlit, imprevisible, perquè per molt que ho intentem, tan sols sabem preveure la imprevisibilitat del que és previsible i mai, la previsibilitat de l'imprevist, el qual ens mostra que hem d'assumir el risc i també com som, individualment, però molt especialment com societat. Ha quedat palès arreu, que la contaminació atmosfèrica ha baixat a nivells saludables en tots els seus indicadors, prova fefaent, és la dràstica reducció de pols en els nostres habitatges, no així, altres contaminacions, com les borses de brossa al costat dels contenidors mig plens i la brutícia dels amos dels gossos en les voreres dels carrers. Els tres són indicadors del nostre metabolisme social, hem sigut capaços de reduir la mobilitat, hem baixat el consum de molts productes i ens hem confinat, però el grup de persones incíviques, segueix actiu i per axó, clarament identificable. D'aquí a un temps, el que sigui necessari, ni menys ni mes, tornarem a un nivell més elevat de funcionalisme social i si no recordem el que hem sigut capaços de fer en el nostre ambient, la porqueria i el canvi climàtic ens tornaran a mostrar descarnadament on érem i el perquè com a mínim, del context del COVIT-19. No podem perdre tot l'esforç fet en aquest confinament, per tornar a gaudir del no res important, sobretot, a causa de la manca de responsabilitat individual i col·lectives per accions i omissions dels nostres deures i drets, com individus en societat.

 
Comentaris

Destaquem