Processos

Jo vull seguir essent europeu i tenia dues opcions: fer-me espanyol o fer-me irlandès

La paraula "procés" té diverses definicions, entre les quals: causa judicial; conjunt d'escrits en una causa civil o criminal; successió de fases que es repeteixen regularment o evolució d'una sèrie de fenòmens o de lesions anatòmiques relacionats amb una malaltia.

En aquests moments, estic vivint dos "processos" personals: un procés de dol (després del llarg procés de la malaltia d'una dona magnífica que es deia Laura Castany de Veciana) i un altre, molt més prosaic, però també, per mi, important, que és el d'aconseguir la nacionalitat irlandesa. Aquest darrer és, evidentment, pel procés (o no-procés?) del Brexit.

Jo vull seguir essent europeu i tenia dues opcions: fer-me espanyol o fer-me irlandès. M'he decantat per la segona. Per aconseguir el pas éireannach has de certificar que un dels teus pares és, o era, irlandès i, en el meu cas, ho eren tots dos. Vaig tenir uns pares meravellosos que, tot i ser de pobles veïns del comtat de Roscommon, no es van conèixer i enamorar fins a emigrar a Leeds (UK) per trobar feina i forjar-se un futur millor... I així va ser i els ho agraeixo infinitament. Però que consti que em sento tant anglès com irlandès (per bé i per mal), i que això té alguns avantatges, com ara la possibilitat de comptar amb dos equips als campionats internacionals de futbol o de rugbi...

Mentrestant, vaig seguint els debats sobre el Brexit a la House of Commons, dirigits pel carismàtic speaker John Bercow, i les sessions del judici del Procés d'aquí, presidides pel no menys fascinant Manuel Marchena. L'únic que vull, i que demano cada dia, entre altres coses, a la Laura, al seu altar improvisat al saló amb fotos i espelmes aromàtiques, és que tots aquests processos tinguin un final feliç, happy ending, críoch shona...

Espero que no sigui massa demanar.

 
Comentaris

Destaquem