Projecte Apel·les

Gràcies als mitjans de comunicació local descobreixo una iniciativa d'aquelles que et reconcilien amb el món. Porta per nom "Projecte Apel·les" (Avis Per l'Èxit de La LectoEscriptura) i reuneix mestres jubilats que tenen ganes de dedicar unes hores de les seves vides a tornar a les aules per ajudar els alumnes de primària en l'aprenentatge de llegir i escriure. Hi van per reforçar el procés, perquè no tothom segueix el mateix ritme. Qui impulsa aquest projecte és la Universitat de Barcelona i Òmnium Cultural, i a Sant Cugat ja funciona a les escoles Turó de Can Mates, Joan Maragall, Ciutat d'Alba i Gerbert d'Orlhac.

Diu una de les voluntàries que "qui és mestra ho és fins que es mor", i afegeix que "viure la vida amb els nens és el més enriquidor que hi ha". El projecte em fa pensar en la història d'un empresari santcugatenc que el dia que es va jubilar va decidir que a partir de llavors dedicaria unes hores de la seva vida a donar un cop de mà a empreses joves que volguessin aprofitar la seva experiència, de forma totalment altruista. O amb les associacions dels metges jubilats de l'Hospital Bellvitge i del Trueta, que es van constituir per continuar aportant els seus coneixements al món sanitari.

Iniciatives com aquestes s'haurien d'exportar a arreu. Hi ha coses que només s'aprenen amb els anys, a força de repetir molts errors i de viure moltes batalles. Pot haver-hi alguna cosa més enriquidora que reunir l'experiència i la saviesa amb les ganes de menjar-se el món? Hi ha intercanvis altruistes, on tothom guanya. I projectes com aquests demostren que en la societat hiperindividualitzada encara hi ha gent que creu en els altres.