Quatre-cents dies després

Avui fa quatre-cents dies que vaig escriure La cançó del confinament pel llibre Confinats, una esplèndida tasca de Josep Maria Vallès que tot just ara fa poc va fer la seva darrera presentació pública a la ciutat. Era el moment dels aplaudiments a les 8 i de la frase molt compartida que "la pandèmia ens farà millors".

Jo vaig escriure que no ho creia perquè "els humans som els únics animals capaços de raonar i alhora els únics capaços d'utilitzar el nostre privilegiat cervell per crear estructures i accions per destruir el nostre proïsme en profit propi". Un repàs a darreres notícies de la nostra ciutat i, òbviament, no vull dir que només passi aquí i que tothom faci el mateix, m'ho confirma. Molts patinets i bicicletes no respecten la normativa i van per voreres i carrers de vianants a velocitats perilloses. Registrats 12 accidents des de primer d'any, 1 de greu.

Entren durant la Setmana Santa a l'Escola Àgora i provoquen danys materials considerables. Cada cap de setmana, i des de fa mesos, es fan festes il·legals a l'Escola de La Floresta amb trencadisses, deixalles i en una ocasió deixant dues gallines penjades a la porta per quan arribessin els dilluns els docents i els escolars.

Diferents grups que clamen per les llibertats (qualsevol mena: sexual, econòmica o política) es dediquen sistemàticament a escriure les seves proclames a les parets, algunes en edificis públics com la Biblioteca Central, i d'altres en parets naturalment propietat d'algú que es veu obligat a netejar-ho perquè, després de pocs dies torni a estar marcada, amb el cost públic i privat que això suposa. Ho sento, però la pandèmia no ens fa millors.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.