Quinze roses

Aquest Nadal algú molt estimat em va regalar quinze roses amb motiu dels quinze anys de Pedra i sang. Us les ofreno en forma de records i desitjos:

(1) En record de tots els morts de París, Síria, i de tot el món, víctimes de conflictes per interessos econòmics.

(2) Una rosa per l’Alan i l’Ailan i per tots els infants víctimes de fanatismes i desigualtats.

(3) Record a tots aquells companys de Pedra i sang que ens han deixat pel camí.

(4) Rèquiem pel DIARI de Sant Cugat.

(5) I un record especial per Tomàs Grau i Garriga, obstinat cronista del poble que el va veure néixer.

I, en el capítol de desitjos:

(6) Per un món on prevalgui el diàleg.

(7) Preservar el nostre meravellós planeta.

(8) Que l’art i la cultura esdevinguin veritables eixos de transformació social.

(9) Una rosa pel meu país i la seva gent.

(10) Per un Sant Cugat que reconegui els seus artistes.

(11) Per un Monestir “del poble”.

(12) Per la creació d’un centre d’arts escèniques a la ciutat.

(13) Pel naixement del “nou” TOT.

(14) Per la continuïtat de Pedra i sang.

(15) I per la meva filla Martina, que és qui em va regalar les 15 roses!