Realitat climàtica = emergència social

El canvi climàtic ha esdevingut una realitat climàtica, en la que res és el que era i a més amb una elevada incertesa, el qual genera situacions de risc social, que no té la suficient resposta en la població, més enllà dels actes simbòlics (trobades, signatures...), que calmen l'esperit, però no frenen el canvi climàtic, ni els seus efectes.

Tanmateix, donades les condicions ambientals reals actuals, cal repensar el període esportiu (ara no és actiu en juliol i agost), reduint-lo, ja que en maig/juny i setembre, les condicions són estressants. Així també, s'haurà de restringir l'esport en les hores de màxima radiació, el que obligarà a canviar els horaris, així com els campus.

Cal repensar les parades per hidratació per quasi tota la temporada, així com els protocols per tempestes, sanitaris...

Els pavellons, no disposen de ventilació passiva d'alta intensitat i per tant o seran cars de gestionar o caldran reformes funcionals importants.

Els horaris d'entrenament s'hauran de comprimir, per permetre enquibir als esportistes en edats de risc (els més petits i els més grans) en les hores de menor radiació...

És un canvi d'observació de la realitat i de gestió vers aquesta.

Altre cop l'esport amb la seva transversalitat, té una clara funció d'avis i de generació d'estratègies d'adaptació i mitigació, junt amb la cabdal d'informar i conscienciar que el canvi climàtic és una realitat que ha esdevingut en una emergència social.

És necessari fer política, la de totes i tots per tothom, ens juguem ser.