Recordeu el dia en què veu ser joves?

És temps de pandèmia. Temps de confinament. Temps de solitud. I també és temps d'estigma i de posar etiquetes arreu. Els i les joves sembla que hagin caigut a la casella que tradicionalment els pertoca pel fet de ser joves: els que van contra la norma, els que defugen el sistema, els que trenquen les normes.

Arreu se sent que són ells i elles els que fan que el virus vagi més de pressa, que no tenen límits, que són insolidaris. Ni-nis, maleducades, irresponsables. Botellons, raves, trobades intempestives i en contra de tota autoritat. Hi ha un prejudici que ressona siguis com siguis, facis el que facis, pel simple fet de tenir vint anys.

Però, davant d'afirmacions tan severes i generalistes, proposo una reflexió. Què seria d'una societat sense les seves joves? Què seria de nosaltres sense la seva voluntat de trencar barreres i del "tot és possible perquè tenim la força"? Sense la irreverència als ulls i les paraulotes justes; sense la ferma voluntat de trencar cotilles i dogmes. Sense la por que es va imposant de forma irreversible a mesura que ens anem fent grans.

Què seria de nosaltres sense les seves ganes? Avui vull trencar una llança a favor d'elles i ells. Recordeu aquell dia en què també vosaltres vàreu ser joves? Per què no omplim les aules, els carrers, les places, de pensament autocrític i en plantegem: on són les nostres joves? Quin espai estem atorgant a aquest col·lectiu com a part de la nostra societat, més enllà de l'estigma?

Quin espai els deixarem quan, passin els anys, i esdevinguin el nostre futur?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.