Rèquiem per 'La Sonora'

Com saben, aquest espai estava dirigit pel santcugatenc d'adopció, vigatà de naixement, Jordi Lara. He tingut l'oportunitat de conèixer personalment i professionalment "el personatge", així el classifico, però realment és un home inclassificable: novel·lista, poeta, músic, cineasta...

Totes aquestes facetes les vam poder apreciar la passada primavera a la vídeoexposició Una màquina d'espavilar ocells de nit (cinematografia submergida), que va fer a la Casa de Cultura, basada en el seu llibre homònim. Literatura, música i imatges apareixien com a tres llenguatges diferenciats, però indestriables, per explicar de manera entranyable i sorneguera la història i les vivències d'un músic de tenora (amb elements autobiogràfics del músic Pere Capdevila) a partir de la mirada del propi autor, captivat per les aventures i les experiències vitals i d'amor a la terra que va viure de jove amb uns músics de cobla per tot Catalunya.

Doncs bé, a aquest home, que ens havia demostrat a través dels espais de TV3: La Sardana, Nydia i, actualment, La Sonora, que la música de cobla, la sardana, o la dansa d'arrel tradicional es poden abordar amb llenguatges moderns i innovadors, li acaben de donar el finiquito. No és només que La Sonora no interessa, és que aquests tipus d'espai no interessen a "la nostra" televisió pública, i, per tant, no serà substituïda per cap altre espai d'aquest estil.

Òndia, si des d'aquí som capaços de clavar aquestes atzagaiades a la pròpia cultura, no cal que vinguin des de Madrid a tancar-nos espais i emissions en català, ja ens ho sabem fer tot solets!