Sant Cugat s’està fent d’esquerres

Recordo un tuit de la nit de les eleccions generals del 26-J en què s'afirmava que la notícia de la jornada electoral era que Convergència no guanyava unes eleccions a Sant Cugat. 143 vots van separar ERC de Convergència, però és que aquesta distància va arribar als 5.157 sufragis el 28-A i s'ha retallat fins als 1.896 a favor dels republicans aquest diumenge.

Les generals són la joia de la corona dels de Mireia Ingla. A més a més, i encara que no guanyessin i que es quedessin lluny de la primera força, ERC va accedir a l'Alcaldia de la nostra ciutat en el primer ple amb majoria de les esquerres des de 1987.

Ara bé, ERC a Sant Cugat té una pedra a la sabata, que es diu Carles Puigdemont. En efecte, a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre de 2017, ERC va caure fins a la tercera posició, superada per Junts i per Ciutadans. I a les europees del 26 de maig d'enguany, Carmela Fortuny va poder comprovar com 4.263 santcugatencs van votar per l'expresident fugit i, en canvi, no li van donar la confiança.

Què ha passat a Sant Cugat, el feu de l'extinta CiU? Podem parlar, veritablement, encara, de feu convergent (o de Junts)? Sant Cugat era un feu nacionalista i ara és un feu independentista, amb una dinàmica de vot que l'acosta més a Girona que no pas a les ciutats del seu entorn. Això no ha canviat.

Ara bé, no fa tant, a principis d'aquesta dècada, el recompte era liderat per CiU i pel PPC. Vegin com a exemple el cicle electoral dels anys 2010 i 2011. Sant Cugat s'està fent d'esquerres. Aquesta és la gran novetat, Puigdemont a banda. S'està fent d'esquerres i s'està reafirmant com una ciutat independentista. Els resultats de les municipals d'enguany ho reflecteixen a la perfecció.