Sant Cugat, Pet- Friendly

Contínuament hem de triar: Som de dretes o d’esquerres, matiners o noctàmbuls, calorosos o fredolics … i com no, som anti-gossos o pro-animals. Gran debat que acaba dividint la societat i fins i tot provocant alguna que altra discussió al parc, al carrer o en una botiga.

Els gossos són, per a uns, aquests animals que embruten, omplen els carrers de defecacions, espanten les criatures i campen arreu sense control. Per altres, són animals entranyables, socials, disciplinats, i com no, un membre més de la família. Però sovint aquestes dues visions no conviuen; col·lisionen.

Una llei gens clara i ambigua i el comportament incívic d’alguns propietaris no ajuden a conciliar aquestes dues visions. I a Sant Cugat? Doncs depèn. Perquè la llei 11/2003 de Protecció dels Animals deixa la decisió de permetre o no l’entrada als establiments – sempre que no siguin d’alimentació – als ajuntaments i els propietaris. I aquí comença l’arbitrarietat. Aquí i arreu.

A Espanya, segons les últimes dades, hi ha una mascota al 60% les llars i 4’8 milions de gossos aproximadament. Què fem amb aquests 5 milions de gossos? Si són un membre de la família hauran de venir de vacances, dormir a l’hotel, acompanyar-nos a la botiga o poder estar sense molestar en un restaurant.  Hi ha a qui això li semblarà aberrant. Però el realment aberrant són les dades d’abandonament animal.

A altres països europeus la situació és més permissiva. A Suïssa, per exemple, he viatjat amb el gos al metro, al tren, al telecadira i he sopat en restaurants. També a Itàlia i França, els gossos poden estar sota la taula en gran part dels bars i restaurants. A Sant Cugat i en un 99% de les ciutats, els gossos no poden pujar en bus i el seu accés queda a la decisió del seu propietari segons sigui de la lliga anti-gos i pro-animal.

Estic convençuda que – sense dades oficials - a Sant Cugat superem amb escreix la mitjana de tinença d’animals. Estaria bé una moció per declarar “Sant Cugat pet-friendly” amb un conjunt de mesures que afavorir la conciliació de la vida familiar i canina.

Segur que hi ha gent a la qual aquesta proposta li sembla desgavellada, però ja he avisat que és un debat que no deixa indiferent. Ah!! Abans de res, propietaris i propietàries ens hauríem d’organitzar per escombrar les caques i els amos incívics que campen per Sant Cugat i que embruten els que som de la lliga pro-animal.