És de sentit comú

És de sentit comú que la salut pública està per davant de tot. Això preval per a qualsevol activitat i preval sobretot en el contracte social que hauria de primar entre la societat civil i els nostres governs. I així ens ho volen fer creure, però realment no és així i això també ho podem veure, per més que ho maquillin. En el nostre cas, que ens dediquem a la cultura, des de la gestió a la creació d'espectacles, ens han obligat a tancar. Diuen que és l'única mesura possible. Diuen que pel bé de tots. Diuen que no hi ha una altra manera de controlar la pandèmia. Diuen que la solució és que ens quedem tots a casa. Però no els hi he sentit dir a cap dels dirigents que ens obliguen a viure precàriament, que han invertit més en sanitat. O que ho faran en un futur immediat. No. Això no.

No us sembla curiós que es paralitzi un país per por a col·lapsar 500 llits d'UCI? Com pot ser que no s'estigui reforçant precisament això? Sembla que no cal responsabilitzar-se per al desballestament sistemàtic que ha patit el sector sanitari -del d'emballestament del sector educatiu i cultural ja en parlarem en una altra ocasió-.

És més fàcil maquillar els dèficits que decisions poc encertades han creat empobrint encara més la població i deixant-nos desemparats en un futur incert. No dic que la situació sigui complicada. Però si que crec que no ens estan tractant amb el respecte que ens mereixem. Massa falta de tacte, massa missatges paternalistes. Massa poc encert en decisions. Massa poc sentit comú i massa política de picabaralles.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.