Si que es pot?

És irònic mirar enrere i veure com la marca Podem exigia als comuns santcugatencs "una campanya neta perquè els ciutadans poguessin elegir amb claredat"

Del panorama que han deixat les eleccions se n'ha parlat molt. Mentre els partits decideixen, en direccions nacionals, despatxos i assemblees, qui ha de liderar Sant Cugat durant els 4 anys vinents hi ha un nom del 26M que encara em ressona. El del Ramon Gutiérrez.

Des que la marca Podem va decidir presentar-se en solitari, fora de la candidatura de Sant Cugat en Comú, la jugada els matava als dos. És irònic mirar enrere i veure com la marca Podem exigia als comuns santcugatencs "una campanya neta perquè els ciutadans poguessin elegir amb claredat". És la mateixa marca que en les seves xarxes socials advertia que "Podemos solo esta en Podemos, el resto solo quieren tus votos para seguir en la silla".

 

Desconec els detalls interns, però només faig una pregunta: Quants santcugatencs decidits a donar suport a l'espai dels comuns van arribar a les urnes i en trobar les dues paperetes no van saber què representava què?

L'actualitat política va a un ritme que és indigerible pel ciutadà. Sempre es diu que als municipis la gent vota més per la persona que pel partit, però Sant Cugat ja no és un poble i una gran part dels ciutadans desconeix quina és la realitat política local més enllà de les grans etiquetes.

La política és injusta, sí, però que egoismes i interessos més personals de certes marques acabin amb la feina de formiga que l'antic espai d'iniciativa ha fet des del 1979 a Sant Cugat, encara més. La campanya no ha estat neta però els resultats sí. I al final han acabat dibuixant un panorama menys plural que la veritable realitat de la ciutat. I en aquest cas, una vegada més, ho han acabat pagant aquells que menys ho mereixien.

 
Comentaris

Destaquem