La solució als problemes de l'esport municipal està en nosaltres!

Article d'opinió de Savé analitzant la situació de l'esport a Sant Cugat

Aquest desembre fa 19 anys que visc a Mira-sol, per tant, em sento santcugatenc, ja que he passat prop d'un terç de la vida aquí, on gràcies a altres, he evolucionat com a persona i la família en la qual estic, ha variat en membres generant un altre equilibri de felicitat.

Des del primer any en el municipi, m'he vinculat a l'esport via Club de Rugby Sant Cugat, Coordinadora d'Entitats Esportives, XV Matusalem... i sempre ho he fet considerant l'esport com una activitat absolutament necessària, transversal, igualitària, que proporciona salut física, psíquica i social.

Després d'aquests quasi 20 anys, ens trobem en una pandèmia, la realitat climàtica és una gran emergència social, la democràcia trontolla amb populismes i feixisme, la ciència i la tecnologia han arribat a nivells impensables fa molt poc, les migracions de persones per la fam, la set i la guerra són milionàries, la pobresa arriba al 23% de les llars espanyoles....i seguim amb les mateixes lletanies respecte de l'esport, "no hi ha prou suport municipal, no es troben espònsors, si tothom fa esport, no hi ha suficients equipaments..."

Aquestes lletanies, frases fetes o preguntes retòriques porten al no-res i enlloc, a l'immobilisme, a no acceptar que en el món les persones són diferents dels referents que moltes vegades ens aferrem, per por i/o incapacitat de jugar amb la incertesa.

Tot això és estrany en el món de l'esport on sempre, l'incert és part de l'entrenament, del rendiment, del joc. I és a partir d'això que s'accepta, quan es construeixen estratègies de grup (club, equip, federació) i tàctiques individuals i col·lectives pel dia a dia.

El problema és gran, difós, complex, però per cercar solucions no mirem als altres i pensem tan sols en diners, acceptem d'un cop per tots, que els diners són necessaris, però no imprescindibles, i que les solucions estan en nosaltres, actuant avui, pensant en demà, d'acord amb el moment que ens ha tocat viure i contribuint al fet que els que ens segueixen cronològicament, sigui com a mínim millor que el d'ara. Abans és història.

És la responsabilitat individual i col·lectiva en la qual l'esport ens forma a totes i tots.

 
Més informació
 
Comentaris

Destaquem