Tancaments forçosos

'Estat, Generalitat i Ajuntaments no han estat a l'altura, mentrestant els nostres veïns continuen tancant els somnis de tota una vida'

El meu barri comença a estar ple de cartells en venda, lloguer o traspàs de negocis. Alguns d'ells de tota la vida, d'altres oberts amb tota la il·lusió uns mesos abans de la pandèmia. No puc evitar que se'm trenqui el cor perquè darrere de tots ells hi ha una història d'esforç i lluita per tirar endavant, però també he de dir que després d'aquest sentiment d'empatia m'emergeix un de ràbia i impotència. Se'm fa molt difícil, molt, entendre la inoperància i la manca de sensibilitat.

Els bars i restaurants (entre altres col·lectius) no van tancar per fer vacances durant la primavera, tots ho vam entendre i vam fer l'esforç. Després de tres mesos, en els quals engegar es va convertir en un malson, se'ls hi diu que tornin a abaixar la persiana a mitges, oferint serveis que no donen ni per a cobrir despeses fixes, però vet aquí que aquesta obligatorietat no porta implícita cap ajuda per part de cap administració. 

Els impostos s'han de pagar, els ICOS demanats s'han d'abonar i la quota dels autònoms segueixen descomptant-se d'un compte bancari on no hi ha res. Després llegeixes que l'Ajuntament els hi vol oferir una quantitat per fer front als impostos locals, és a dir, et dono uns diners que tornen a anar revertits a la mateixa administració, genial... per no parlar de la burocràcia administrativa que porta gestionar aquestes subvencions i que en alguns casos t'obliga estar al corrent de les obligacions tributàries, amb un parell, quan no pots ni arribar a final de mes.

Estat, Generalitat i Ajuntaments no han estat a l'altura, mentrestant els nostres veïns continuen tancant els somnis de tota una vida. A tots ells, el meu suport i agraïment.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem