El teatre que truca a la porta

'La idea del teatre casolà no és nova. Ja l'havien posat en pràctica fa temps en Jaume Pla i en Frederic Roda'

Veig per TV3 que, a causa de la pandèmia, l'actor Martí Peraferrer organitza sessions teatrals al menjador de casa seva. Bona pensada. Ignoro si Hisenda pensarà el mateix, si no estarà ja pensant en demanar el seu tros de tall. Que consti que no em molesta pagar els tributs corresponents; em molesta, això sí, que aquests tributs vagin a parar a altres butxaques que no siguin sanitat, cultura o afers socials.

La idea del teatre casolà no és nova. Ja l'havien posat en pràctica fa temps en Jaume Pla i en Frederic Roda, només que a l'inrevés: la petita companyia Teatre que Truca a la Porta actuaven a les cases de la burgesia catalana que els demanaven. Els amfitrions s'encarregaven de convidar amics i coneguts i preparar una sala prou espaiosa perquè els artistes poguessin actuar. S'havien representat obres de Ionesco, "La cantant calba" i Txékhov "Un prometatge", versió de Joan Oliver.

En les darreres -espero que no siguin les últimes- actuacions d'"Un prometatge", vaig tenir l'honor de substituir el meu admirat Ignasi Roda. La vam portar a Barcelona, Queralbs, Matadepera i Cardedeu.

Malgrat els seus més de noranta anys, en Jaume ha seguit amb la il·lusió de sempre, tot i que el cos ja no era el que va ser, Déu n'hi do el treball que feia. L'operació de genoll ha fet posposar les que teníem demanades. I ara amb la pandèmia...

Al costat d'ell hi treballava també l'Anna Pou d'Espiral i en Salvador Fenollar, que feia d'apuntador. En Víctor Alexandre feia la presentació. Tot el món artístic de Sant Cugat i Valldoreix estem una mica en deute. El teatre, aquí a casa, no hauria estat igual sense la seva feina.

 
 
Comentaris

Destaquem