Tenir un sentiment de grup

Potser us semblarà una absorduitat, però em fa la sensació que, tot i que moltes de les definicions incloguin la paraula immaterial, sempre va supeditada a la primera interpretació de la cultura com a un bé material, tangible.

Crec que la majoria d’autors volen parlar sobre els béns immaterials per quedar-se tranquils, perquè algú ho deuria dir algun dia i s’ha de seguir amb aquesta tendència. Possiblement hi ha ben poca gent “reconeguda” que pensi primer en l’immaterial que en el material.

És ben cert que s’ha de considerar patrimoni cultural tot allò que faci que algú se senti part d’un grup, d’un col·lectiu. I aquí és on a mi em fa pensar que aquest sentiment de pertinença m’és més gran en el moment que penso que formo part d’entitats o associacions que no pas en el moment en què veig que a la meva ciutat hi ha un monument més o menys gran i més o menys reconegut.

Jo no sóc una gran intel·lectual, i sé que la meva veu arribarà fins a un cert punt i amb moltes limitacions, però des d’aquí vull convidar-vos a que reflexioneu sobre aquest tema i us plantegeu què és per a vosaltres el patrimoni cultural.

Segueix @esthermadrona al twitter