M’ha tocat la loteria

"Aquests dies de Nadal pot ser un bon moment per agrair l’afortunat que he estat gràcies a ells", opina mossèn Emili Marlés

Un dia una senyora em diu: “Mossèn, a mi m’ha tocat la loteria”. M’ho deia mirant-me amb uns ulls que li brillaven, amb un punt de broma i un altre punt de voler-me revelar un secret molt important per a la seva vida. I va continuar aclarint-me la quantitat que li havia tocat: “Em va tocar la loteria el dia que em vaig casar amb el Vicenç”. Durant molt de temps sempre que la veia li feia la broma que era la senyora de la loteria. Però, si ho pensem seriosament, potser ens ha tocat diversos cops la grossa: amb els pares, avis, marit, muller, fills, germans, amics, etc. Amb molts d’ells m’han tocat diversos primers premis.

Aquests dies de Nadal, en què compartirem dinars i moments especials, pot ser un bon moment per agrair l’afortunat que he estat gràcies a ells. També penso quin tipus de premi sóc jo pels qui m’envolten: sóc un premi menor, dels que et retornen els diners, o un primer premi? A un primer premi per a la meva vida cal que jo el correspongui sent un primer premi per a la seva. I ara penso en el nostre Déu, que s’apropa tant a nosaltres, aquests dies de Nadal perquè, amb el seu Fill Jesús, ens ha tocat la grossa de les grosses per a tota la humanitat. Així que jo també puc dir que m’ha tocat la loteria.

 
Comentaris

Destaquem