Torna el pa

Des de fa uns anys hem tornat a posar el pa al centre de les nostres vides gastronòmiques

Com hom sap, el blat, juntament amb el vi i l'oli, són tres productes típicament mediterranis. Sobre el blat s'ha construït tota una civilització, com s'ha fet també sobre l'arròs, el blat de moro o el mill. Fins fa ben poc en termes històrics, el blat, que vol dir el pa, ha constituït un element indispensable de la dieta de la població del país, especialment dels seus sectors més populars.

Encara recordo la importància que ha tingut per a la generació dels meus pares i per a la meva, almenys quan érem petits. El pa, que en dèiem de pagès, el compraven per quilos. I el meu pare posava pa a tot, les sopes, l'arròs a la paella i el plàtan, per posar tres exemples. I qui no se'n recorda de la torna!

Ho trec perquè em sembla que des de fa uns anys hem tornat a posar el pa al centre de les nostres vides gastronòmiques. Anys enrere, quan anaves a un restaurant, el normal és que demanessis el pa, perquè normalment no te'l posaven, o tenia un significat simbòlic. Ara hi ha fleques arreu. Des de fa uns anys Sant Cugat n'ha vist obrir un munt. Podem dir que avui tenim més pa, més divers i de qualitat, que mai. Aviat, entre l'estació i els Quatre Cantons hi haurà sis fleques, si no m'he descomptat.

Efectivament, a l'inici del carrer Santa Maria (o al final, segons com es miri), se n'està obrint una altra. Si això m'ha estranyat, ja que el carrer està ben servit, més ho ha fet veure un cartell on diuen que es necessita forner. Es pot obrir una fleca i, sobretot, un forn de pa sense forner? No hauria de ser una cosa garantida de bell antuvi? Sigui com sigui, jo seguiré amb el meu pa de motlle.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem