Ja hem tornat

Això de les vacances té un efecte semblant en anar a dormir. Qui no ha raonat en algun moment allò de… "Me'n vaig a llit a veure si demà em trobo millor o… A veure si demà ja m'ha passat". El cert és que al despertar sembla que si, que tot el del dia anterior ja no existeix o és història.

Doncs les vacances fan, en cert sentit, quelcom semblant. Hem tornat de les vacances amb la il·lusió que a la tornada tot serà diferent, millor i em trobo que a la tornada tot està igual, com congelat en una foto. També es produeix l'efecte de les comparances:

Allà tot és millor, aquí tot fa basarda i més. Jo no sé si és així, però certament com a cicloturista he comprovat una vegada més que allà, a Europa, tot sembla anar millor i que la velocitat de canvi a millor allà és de 150/h i aquí 1 o 2/h. La pandèmia ens ha dut un augment espectacular en l'ús de la bici, però tot aquest fenomen queda apaivagat per l'augment de normes, de criteris esbiaixats sobre l'ús de la bicicleta. Montant comissions, reunions, plataformes, etc. i total 1 o 2/h.

He vist bicis per les voreres, contra direcció, entre el trànsit motoritzat, etc. i no passa res. No tenen caçadors de ciclistes uniformats. He fet cicloturisme: quilòmetres de camins i pistes asfaltats o compactats, amb centenars de ciclistes de tota mena. Rutes senyalitzades de tal forma que ha sigut impossible perdre's. He vist carreteres compartides amb els cotxes. He vist cotxes parant de mutu propi per cedir-me el pas.

Ara soc aquí despertant d'un somni i esperant que algun espavilat crei alguna comissió d'estudi o què sé jo per no arribar enlloc o en tot cas al 3/h d'aquí a uns anys. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.