La primera torre de set

El primer record que tinc d'una torre és de l'època en què assajàvem al Celler Cooperatiu. La Lali, la nostra cap de canalla, es va ajupir i de manera dolça, però seriosa em va dir: "El castell que farem ara és especial; has de pujar-hi com si fos de vidre". 

Allò em va fer pensar en les màgiques paraules que el cap de colla dels Gausacs m'havia repetit sovint i que tant m'havien servit: "Ràpida però fineta". Era l'inici d'una llarga relació d'amor i odi amb un castell que ha marcat la història dels Gausacs, i la meva també.

Des d'aquell dia, recordo assajar la torre intensament, fer moltes proves de pom de dalt per millorar la tècnica i, cada divendres, a "l'assaig dels grans", encarar aquell castell enmig d'un silenci sepulcral. Era una barreja de respecte, emoció i passió que en alguns moments esdevenia por i d'altres, valentia. 

Tots sabíem que qualsevol moviment maldestre generava un terratrèmol que s'estenia cap als pisos de baix. La comissió tècnica de la colla va decidir portar la torre de 7 al Concurs de Castells del 2000 on anàvem de convidats. Aquell dia la inseguretat i la inexperiència van fer que no aconseguíssim ni tan sols carregar el castell.

L'entrebanc del Concurs em va fer agafar por, i a cada assaig em feia enrere a les proves de torre. Malgrat tot, la comissió tècnica hi confiava i creia en el potencial de tothom per descarregar-la. Va caldre comunicació, paciència i confiança en la promesa d'una nena de 8 anys: "A l'actuació hi faré l'aleta".

Per la Diada de la colla vam descarregar l'anhelada torre de 7 i la nena de 8 anys es va endur una gran lliçó de compromís, confiança i perseverança envers allò que estimes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.