Una “nova” tradició

Durant els últims 4 anys de la meva vida, cada 3 de març, algú em sentia dir “avui és festa a Sant Cugat. Es va a Sant Medir caminant, es dina allà i a mitja tarda es torna cap a casa. Tinc ganes de tornar a celebrar un Sant Medir com els d’abans, quan el dia 3 de març per mi era festa”.

Per fi, dissabte, va arribar un altre Sant Medir que, per a mi era festa (era cap de setmana...) i tenia l’oportunitat perfecte per tornar a anar a l’ermita a passar el dia. Només hi havia un problema: que per motius diversos no hi podia anar. Total, un altre Sant Medir sense caminadeta per la muntanya amb els amics, les sardanes, els Geganters... Un altre 3 de març sense ser especial...

Vaig pensar que això no podia ser de cap manera, i per això vaig decidir celebrar Sant Medir d’una forma que fins ara no havia fet mai: anar a veure la cavalcada de Gràcia. N’havia sentit a parlar un munt de vegades, però mai havia tingut l’oportunitat d’anar-hi.

Va ser una hora i mitja de veure passar carrosses, cavalls i camions llançant caramels a tothom, sense vigilar les quantitats que llançaven. Paraigües oberts i alçats, bosses de plàstic obertes, caixes de cartró... tothom duia el seu recurs per agafar el màxim de dolços. Al principi no vaig entendre per què anaven tots tan preparats, però només amb 5 minuts ja ho vaig entendre: quin fart d’ajupir-me a recollir caramels!

Al vespre pensava que, malgrat no hagués pogut anar a Sant Medir, vaig celebrar aquesta festivitat d’una altra manera. L’any que ve, el dia 3 de març cau en diumenge... qui sap si aniré primer a l’ermita de Sant Medir i després a Gràcia?


Segueix @esthermadrona al twitter