Com cada juliol, arriba el Curs d'Estiu de la Unipau. Enguany els dies 6,7 i 8 de juliol i ho fem de manera virtual. Com sempre quedo agraïda i admirada per la feina dels organitzadors i les enriquidores explicacions dels ponents. Però la sensació i la vivència és molt diferent.
Trobo molt a faltar les persones que cada any ens apleguem durant hores en l'aula del centre Borja per escoltar als ponents, aquelles finestres obertes de bat a bat perquè passi l'aire, aquells esmorzars de galetes i a peu dret, els comentaris, parlar amb l'Arcadi Oliveres.
Hi ha tantes coses que aquest any no hem pogut fer, que realment vull realçar que les trobo a faltar. Sobretot a la Neus Sotomayor i el seu equip de persones que fan possible aquest curs. També a l'Àlvar Roda, la Montse Garcia, el Josep M. Perceval i altres. A tots us vull dir que us he enyorat.
La tecnologia ens ha permès poder seguir actius i connectats i aprendre i reflexionar sobre la pau i la COVID-19, amb l'avantatge de poder assistir al curs des del sofà de casa, amb sabatilles, i lleugers de roba. No hem patit calor. Però l'escalfor de tots i totes l'he trobat a faltar.
Avui s'acabarà el curs, i demà podrem, de manera confitada, gaudir de la primera lectura a la fresca amb estrenes artístiques "made in Sant Cugat" i el divendres Nits de música clàssica amb el trio P De No, G Claret i E Brugalla, enguany tot de manera solidària, en el monestir. Tot guardant la distància sanitària, espero retrobar al monestir a molts amics que normalment veia al juliol, tant a la Unipau com a les lectures a la fresca i per fi poder dir que, de mica en mica, sí que anem recuperant la "normalitat".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.