Vacances

Enguany, per diversos motius, no he fet vacances. O sí que n'he fet, però no he anat enlloc. Que tampoc no és del tot veritat. Un dia vaig anar a sopar a casa d'un amic a Badalona i vam acabar mullant-nos els peus al mar i fent-nos fotos amb el magnífic mono de l'anís al Pont del Petroli. I uns dies després vaig anar a 'Barna' amb uns amics per tornar a jugar al snooker 40 anys després. Déu meu, com passa el temps! Tret d'aquestes dues grans escapades, no m'he mogut de La Floresta. Ha estat un temps de molta reflexió, de jardinatge i bricolatge i d'intentar anar passant un dol tan difícil de gestionar.

Però també he viatjat a través dels WhatsApp dels fills des de Nova York, Menorca, Galícia, Sant Antoni de Calonge, Vilanova, La Mola..., imatges amb comentaris que m'han fet gaudir remotament. I he viatjat a través de les notícies de la CNN i la BBC, i dels documentals, les pel·lícules i les sèries de Movistar, Netflix o HBO: Black Mirror, Euphoria, Killing Eve i els inquitetants Years and Years i The Great Hack. En aquest món tan tecnològic i globalitzat, em fa l'efecte que ja no cal que em bellugui massa per tenir la sensació de viatjar cada dia.

Això sí, també han passat coses més prosaiques. Com la bella gosseta Nana que es dedica a desenterrar les plantes que planto i el Tito, el gatet borni, que em porta rates mortes (benintencionats trofeus) a la cuina. Però, comparat amb les notícies que em van arribant cada dia (les massacres als EUA, les manifestacions a Hong Kong, els incendis a l'Amazones, els creixents surrealismes del Brexit i del Trump...), són molt més assumibles. I també he viatjat doblement a Les Bahames: primer amb un sorprenent documental sobre el fallit Fyre Festival i, més recentment, per les destrosses causades per l'huracà Dorian.

Les vacances ja s'han acabat, però seguiré viatjant.