Veritats, mitges veritats i enquestes

Hi ha una dita popularitzada per Mark Twain que diu que “Hi ha tres classes de mentides: les mentides, les maleïdes mentides i les estadístiques". Doncs jo encara hi afegiria les enquestes donat l’alt grau de fiabilitat demostrat en les passades eleccions al Parlament de Catalunya. En tot cas, crec que les enquestes serveixen per detectar tendències que cal analitzar per veure si es mantenen o són fruït de fets puntuals acotats en el temps.

Aquests dies, però, rellegint l’enquesta publicada a El Periodico i el darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (abans que ens el tanquin), es poden detectar determinades tendències i dades interessants que mai surten als diaris ni són titulars però que radiografien el moment polític i social actual més enllà de la intenció de vot.

• A la pregunta de ‘Quin partit creu que pot donar millor resposta als problemes que considera més importants?’ la resposta guanyadora no és ERC, ni CiU ni cap altre, com s’ha volgut llegir. Un 44% dels enquestats diu cap. I en el baròmetre anterior aquesta dada es manté si fa no fa igual. Així, prop de la meitat dels catalans creu que CAP partit pot donar resposta als problemes que avui li preocupen. Un fracàs col·lectiu, certament.
• A la pregunta que ‘Quins són els problemes que té actualment Catalunya?’ La resposta és, en primer lloc, l’atur; seguit de l’economia però en tercer lloc amb un 36’5% dels enquestats, la insatifacció amb la política. La preocupació per la política sembla que preocupa i molt. Ens treu la son per damunt de problemes com millorar les polítiques socials o l’accés a l’habitatge. Si ens preocupa deu ser senyal que ens importa. Ho dic per la gent que creu que hi ha un desinterés majúscul per la política. Veien les dades m’inclinaria per pensar que la política actual crea desinterés i no pas que hi ha desinterés per la política. Pensem-hi.
• Més de la meitat dels catalans (56%) no està satisfet amb el funcionament de la nostra democràcia. I la dada més punyent de totes (atenció als polítics que pot fer mal): més del 80% creu que els polítics no tenen en compte el que pensa la gent i que només busquen el benefici propi.
• A tot això, però, i malgrat tot, quasi un 60% dels enquestats admet que li interessa molt o bastant la política.

Ostres, si creuem només aquestes dades veiem que a la gent li interessa la política però no creu en els partits polítics. És més, veu la política com un problema. Doncs… quelcom hauran fet malament els partits. I què estan canviant? Res … val, val.

Pel que fa el comportament electoral, i fruit de l’anàlisi anterior veiem també una tendència que es confirma:
Els petits es fan cada vegada més grans i els grans cada vegada més petits. El partits tradicionalment grans, és a dir, CiU, PSC i PP esdevenen més petits, mentre que partits considerats “petits” augmenten en intenció de vot gràcies a la infidelitat, i ja veurem si trencament de l’idili entre el votant i el seu partit tradicional. Els grans perden vots a favor del partits petits més propers ideològicament. Un 12,7% dels votants del PP sembla que es passarien a C’s, un 21% de CiU votaria ERC mentre que un 20% dels votants del PSC marxarien a ERC i ICV.

Segur que les dades d’abans tenen molt a veure amb determinats comportaments electorals. Mentrestant, els mitjans tradicionals i els partits en fan lectures esbiaixades. No ens movem dels vells paradigmas. Ara bé, el reemplaçament generacional està posant en qüestió els mitjans de comunicació tradicional i també les dinàmiques dels partits tradicionals. Ens costarà més o menys acostumar-nos hi. Però alguna cosa hi haurem de fer no?

Seguiu @vanesahernandez al Twitter.