La veu dels que no tenen veu

El passat dia tres de desembre vam celebrar un any més el Dia de la Discapacitat. És cert que aquests darrers anys les persones amb discapacitat han guanyat un dia, ja és més, abans se'ls amagava.

En el darrer setmanari del TOT del dia dos van sortir dues al·lusions per donar visibilitat de la realitat que tenim en el món discapacitat. És cert que s'ha avançat, és lògic que així sigui, la societat progressa i els problemes que abans estaven amagats surten a la llum. Però encara el més fàcil és parlar-ne, prometre i alhora acabar no fent res.

Vam poder veure una entrevista al Dr. Joaquim Serrahima, president de Fundació Catalònia Creactiva, professional amb una llarga trajectòria en aquest àmbit, donant llum a unes dades que a més de ser indignes són vergonyoses. Les xifres són molt explicatives.

Som una societat en què costa trobar la dignitat quan es pensa amb la igualtat. Ens cansem de veure protestes arreu en les que es reclamen millores socials de tots tipus. Tothom les atén, les discuteix i produeixen manifestacions en benefici d'uns i altres interessos. Qui se'n recorda dels discapacitats? Qui pensa amb les famílies de les persones que els acullen, els atenen, els donen felicitat, els proposen un futur i els apropen a un final que possiblement per raons naturals la família no els pot donar.

Igualment en aquesta mateixa setmana el TOT inclou un article d'opinió del president de l'Associació Acompanya'm Sant Cugat en què amb molta raó es pregunta, si la discapacitat té una veritable visibilitat? Val la pana rellegir-los per donar-nos compte que potser només té visibilitat pel que interessa oblidant que sense fets i recursos és difícil resoldre els problemes. Potser cal pensar en la veu dels que no tenen veu.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.