Una visió de l'esport municipal de la temporada vinent

El desconfinament ens porta a una realitat on la crisi econòmica és sistèmica, no sectorial, i promou pobresa tant en termes absoluts com relatius respecte del lloc on es viu, generant molts problemes, entre els quals hi ha els associats a la salut.

Per fer-li front en un model municipal equilibrat, implica tenir uns serveis sanitaris de qualitat ponderats a les necessitats quotidianes i de risc, una alimentació sana i garantida i la possibilitat de fer esport igualitàriament i per tothom. Això representa un important cost econòmic, però menor que el que pot representar un deteriorament social.

En l'àmbit de l'esport, els clubs, amb les plataformes que els agrupen, i l'Ajuntament han de treballar aplegats per aconseguir un ús universal de les instal·lacions, tot oferint uns professionals adequats a la diversitat esportiva de la població. És un repte, perquè varia la concepció de club, no pel que ofereix, sinó per a qui i com ho fa.

És clau l'esport per la salut física, mental i social de les persones i per tant, l'administració ha de bolcar-se, en la mesura de les seves possibilitats i amb un alt nivell de responsabilitat, en el suport als clubs.

Cal doncs entendre, que les subvencions públiques representen responsabilitats compartides en actuacions que van més enllà de la pràctica d'un esport, si no que es focalitzen en l'esport. El qual, sens dubte, obre un debat mai tancat, però possiblement ara ja prou clar, per prendre decisions.

L'esport amateur o professional?, el que es vulgui, però el professional te que ser d'autofinançament. No hi ha recursos per tot, per tant cal ponderació d'esforços i sentit comú en aplicar-los.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.