Amics de la UNESCO: "Què sabem de la galàxia on vivim"

La Via Làctia, la galàxia on vivim, no és pas igual ara que al seu inici. S’ha format durant milers de milions d’anys per la unió d’altres galàxies més petitones, i encara avui en dia continua engolint galàxies del seu entorn. La visió global la tenim ben entesa, però els detalls se’ns escapen. Per poder esbrinar la història que hi ha al darrere, ens cal mesurar bé les distàncies entre estrelles, els seus moviments i saber-ne les edats. Això ho estem aconseguint gràcies al satèl·lit Gaia, una missió espacial de l’Agència Espacial Europea que observa uns 70 milions d’estrelles cada dia. És un satèl·lit europeu únic. Únic pel que fa a mida, únic pel que fa a reptes tecnològics i a volum de dades recollides, i únic pel que fa a la precisió de les mesures que permeten distingir els ulls d’una persona a la Lluna, o apreciar com li creixen els cabells cada dia. Els primers resultats d’aquesta missió han permès detectar diverses barreges ocorregudes fa uns 900 milions, 3 mil milions i 10 mil milions d’anys.

Carme Jordi, Doctora en Física per la UB, professora titular al Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la UB, membre de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)