Castells amb corrent advers

'A partir de 2001, vam maldar per passar dels 7 als 8 pisos; no vam saber gestionar les emocions d’una colla acostumada a créixer sense caure'

Tot casteller prefereix recordar més els bons moments de la colla que no pas els complicats. Durant les temporades verdes de 2001-2002, quan vaig tenir l’honor de ser cocap, la colla navegà en corrent advers.

Als gausacs ens costà relativament poc arribar a fer castells de 7. Un còctel perfecte d’il·lusió, tècnica, pinya i pedagogia van dur-nos d’èxit en èxit fins al 2 de 7 de l’any 2000. Ai las, la dificultat per arribar a fer castells superiors creix exponencialment. A partir de 2001, vam maldar per passar dels 7 als 8 pisos; no vam saber gestionar les emocions d’una colla acostumada a créixer sense caure. El fet que la pinya no creixia al ritme que exigien els assajos, alguna mala caiguda i no saber fer peu a terra va provocar acabar el 2002 fent castells de 6.

Sortosament, la colla s’havia fundat sobre un ideari adoptat en assemblea —una identitat compartida—que marcà el camí de tornada als castells ben fets. La comissió tècnica entrant el 2003 va saber fer una petita passa tècnica enrere per, anys després, fer tres passes socials endavant.

A la memòria d’en Jordi Castañé, traspassat el 24 d’Abril de 2019

 

Lluís Losantos, cap colla els anys 2001 i 2002

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem