Conferència dels Amics de la UNESCO sobre la ràdio o la vida

Quan va aparèixer la televisió, molts van cantar les absoltes per la ràdio. Van considerar que l’avenç tecnològic que suposava poder trametre i rebre imatges amb so deixaria en molt segon terme, fins a l’extinció, la possibilitat d’enviar i rebre només so, sense imatges. És obvi que es van equivocar. La ràdio va sobreviure, i amb una salut excel·lent. Per moltes coses: per la facilitat, per la immediatesa, perquè és a l’abast de tothom. Però sobretot per una: perquè la ràdio, a diferència de la televisió, és compatible amb la vida. Mentre escoltes la ràdio pots fer coses: conduir, fer el dinar, arreglar u cotxe, cosir o fer ganxet... La televisió necessita l’atenció de tots els teus sentits i, per tant, quan mires la televisió només mires la televisió. En canvi, quan escoltes la ràdio la vida pot continuar. Això remet potser a consideracions més de fons: la utilitat de les paraules, diferent de la utilitat de les imatges. Per exemple, entre d’altres!

Vicenç Villatoro