Carlos San Juan és aquell metge jubilat que va impulsar la campanya ‘Soc gran, no idiota’, amb què va recollir gairebé 650.000 firmes per visibilitzar el problema de l’exclusió financera que pateixen els grans.
Fa poc ha adreçat una carta a la directora del diari digital “65YMAS”, que diu així:
“Estic convençut que a molts espanyols, sobretot als que “edadistament” segueixen anomenant-nos vells, els ha sorprès com a mi la creació d’un nou Ministeri d’Infància i Joventut, i que, tot i que la gent gran, que som gairebé 10 milions que formem una generació nova i activa, no tinguem el “nostre” Ministeri, com el tenen cada vegada més països.
Celebro que els problemes dels nens i els joves es reconeguin i se’ls designi aquesta important representació, però no entenc que la soledat no desitjada, la manca de residències adequades, la dependència, el risc de pobresa i exclusió social, l’atenció domiciliària, la manca alarmant de geriatres i un amplíssim etcètera no hagin provocat la sensibilitat que hauria de tenir un govern progressista i que seguim discriminats per no tenir la representació que mereixem: un Ministeri de Gent Gran i, en el cas de la meva comunitat, la Comunitat Valenciana, una Conselleria de Majors.”
I nosaltres encara hi podríem afegir, en el cas de l’Ajuntament de Sant Cugat, una Regidoria de Gent Gran, tal com estava recollit en el programa de JUNTS.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.