Castanyes

M'ha dit que anava a comprar castanyes. La recordo bé allà, al marc de la porta, acomiadant-se'm amb un somriure. S'ha posat la brusa lila i portava un mocador groc al coll per no agafar fred; a la mà la bossa blava que li agrada tant, és una coqueta. He pensat que tornaria de seguida.

Després m'he dedicat als meus assumptes i me n'he oblidat d'ella. M'he arreglat i he sortit, els dimarts tenim partida de dòmino al casal. Deuen haver passat un parell d'hores, potser tres, o més entre una cosa i l'altra. No ho sé. Quan tornava he recordat les castanyes i he comprat un diari. A ella li agrada fer-ne paperines i després me les ven per un petó.

Però quan he arribat a casa ella no hi era. M'he amoïnat, era ja l'hora de dinar. He vingut aquí a preparar el foc per poder coure les castanyes tan bon punt arribés i aleshores he descobert que l'estufa no hi era. M'he quedat estupefacte. Qui es pot haver endut l'estufa de llenya de ferro forjat? Estic segur d'haver-la vist aquest matí mateix. Quin greu!

Aquesta estufa m'ha acompanyat tota la vida, vostè ha d'entendre el que això representa per a mi. Quan era un nano la meva mare m'hi feia la coca pel berenar. Després, quan ens vam casar me la vaig emportar a aquell piset tan petitó que ella deia que era com una sabata. A vostè li agraden les castanyes? A nosaltres ens fascina el moment que comencen a obrir-se i s'escampa per tota la casa l'olor que han agafat i porten del bosc. Quant fa?

Tants anys que ni me'n recordo. M'he entristit pensant a la desil·lusió tan gran que s'emportaria quan tornés a casa amb les castanyes a la mà i s'adonés que l'estufa no hi era. No sabia què fer. He caigut al sofà i m'he quedat com abismat. Han passat moltes hores, imagino, perquè de cop era de nit, he vist el botó vermell i l'he premut.

Vostès pensen que tot s'arregla amb una injecció. Però ella encara no ha tornat amb les castanyes. Aquestes fotos no em diuen res, no me les torni a ensenyar. No podran enganyar-me, les fotos no fan petons, ni fan olor de farina acabada de moldre. No em crec que siguem a l'estiu. No em crec que ella no hagi de tornar mai més.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.