La intel·ligència espiritual i la felicitat

El plaer, tot i que es pot confondre fàcilment amb la felicitat, no és el mateix

Acabarem aquesta sèrie d'articles dedicats a la teoria de les intel·ligències múltiples, seguint el darrer capítol del llibre "La intel·ligència espiritual" d’en Francesc Torralba, que dedica a la Intel·ligència espiritual, la felicitat i la pau.

Massa sovint s'ha dit, que per ser feliç, val més no saber gaires coses, o que com més intel·ligent és l'ésser humà, menys possibilitats té d’arribar a ser feliç, com si només l'estúpid o l'ignorant poguessin aspirar a una existència feliç. I això no és així, perquè la intel·ligència serveix per anticipar els problemes, per resoldre els conflictes que es presenten, per imaginar diferents alternatives de solució i per planificar millor la vida.

La intel·ligència espiritual, en la mesura que ens obre el sentit de la vida, ens permet identificar allò que no va bé, les debilitats i les mancances, les fortaleses i les potencialitats. Tot això ajuda a dissenyar feliçment el futur. Ara bé, no és estrany que la gent confongui la felicitat amb el plaer.

El plaer és la percepció subjectiva d'un bé per al cos, una impressió agradable, una sensació que ens genera benestar, però el confort i el benestar material no són suficients per a generar felicitat. La felicitat té més a veure amb la realització dels valors i dels ideals, amb l'experiència d'estar complint amb el nostre deure, amb la sensació interior de viure una vida amb molt més sentit. La felicitat exigeix el desenvolupament harmònic i complementari de les quatre formes d'intel·ligència: la interpersonal, la intrapersonal, l'emocional i l'espiritual.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem