Intel·ligència espiritual

Quan es va començar a desenvolupar el concepte d'"intel·ligència", es va inventar un sistema de mesura, que el 1900 Alfred Binet va batejar com "el quocient intel·lectual". Més endavant, el 1967, el psicòleg Howard Gardner i un grup d'acadèmics van dur a terme la "teoria de les intel·ligències múltiples", que hem anat descrivint a les darreres setmanes, fins a arribar a Daniel Goleman, que proposa la combinació que anomena "intel·ligència emocional".

Avui acabarem aquesta sèrie amb un tercer moment, representat per la "intel·ligència espiritual", que és, al mateix temps, la més nova i la més antiga. Fa més de 2.500 anys, Buda va parlar de la "visió cabal" o "Vipassana", com la capacitat de comprendre la realitat profunda dels fenòmens, de veure les coses tal com són. És l'accés a la transcendència, anant més enllà del nostre cos i de les nostres emocions. És la que dóna sentit a la nostra vida i la que fa que puguem sentir-nos feliços malgrat les circumstàncies adverses.

El resultat és la pau mental i la relaxació, millora l'ansietat perquè fa baixar la pressió arterial i això permet observar les situacions amb més calma, disminuir el pessimisme dels nostres pensaments i reduir la importància que donem al malestar físic i mental.

Francesc Torralba n'ha parlat recentment en el llibre "Intel·ligència espiritual" (Plataforma Actual), amb un subtítol ben significatiu: "Vivim en un desert espiritual". Segons Torralba, ens preguntem pel sentit de l'existència, pel nostre projecte de vida i cal trobar respostes a les necessitats íntimes d'ordre espiritual, com ara la felicitat, el benestar integral, el gaudi de la bellesa i de la cultura que van molt més enllà de la rutina diària, de la immediatesa i de l'interès a curt termini.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.