Una paradeta per setmana santa

Reflexionem sobre el que envolta tot el que té que veure amb la retenció dels nostres treballadors i perquè és tan important tenir una bona base de recursos humans a qualsevol empresa. No importa si sou deu o cinc mil. Tots són persones i professionals que ens ajuden a portar el nostre somni a terme.

Fa pocs anys, les empreses tenien treballadors explotats. Moltes més hores de les que un cos aguanta treballant a canvi d'un salari mínim, mentre els empresaris es feien d'or. Després de moltes revoltes i una guerra civil les coses van canviar. Uns anys després, tot ha canviat.

Però no oblidem que són els empresaris els que es deixen els estalvis i la pell per moltes vegades perdre més diners que guanyar.

Com podríem llavors, entendre la qüestió empresari-treballador com una simbiosi necessària i perfecte en la que òbviament ha de guanyar més qui més inverteix (diners, estrès, angoixa) i on el treballador té una seguretat econòmica mensual i quan marxa a casa pot descansar mentalment?

El treballador només comença entendre a l'empresari fins que no fa la seva pròpia emprenedoria. Llavors es converteix en empresari i comença a entendre que als treballadors se'ls ha d'esprémer perquè si no, no surten els números. I el seu treballador comença a queixar-se de tot. Una dicotomia complexa, oi?

En qualsevol cas, l'empresari ha d'entendre que l'ésser humà cada vegada posa més intenció en el seu benestar. S'ha de tenir cura d'ells, perquè si marxen tu hauràs d'invertir en selecció i formació d'una nova persona, que costa molts calés. Ells fan que tu facturis més: són l'engranatge sense el qual, el teu model d'empresa no funcionaria.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.