Pensaments propis

Som esclaus de l'educació que hem rebut, l'ambient familiar, l'escola, la societat en què desenvolupem la nostra manera de fer, però això no vol pas dir que hàgem de caminar sempre pel mateix carril sense cap desviació. Aprenem amb els anys que el que ens han ensenyat ho podem mirar de distintes maneres i, si cal, també ho podem capgirar. Però, no hi ha dubte que hem de passar l'experiència, que viure és un canvi constant i l'hem d'assumir de manera individual.

No serveixen de gaire els bons o mals consells per actuar d'una determinada manera, s'han de pair els moments difícils i acceptar les decisions que hem pres per superar-los, tant si han estat encertades com si ens hem equivocat; de fet, els errors ens queden gravats més fàcilment que alguns encerts, perquè deixen una experiència viscuda que serveix per avís a properes vegades.

Ensenyem als nostres fills amb la voluntat que sàpiguen desenvolupar-se sols, però, els convertim en petites versions de nosaltres mateixos, amb totes les virtuts i defectes, i ells es fan grans emmirallats en nosaltres, fins que arriba un dia que se separen de la nostra manera de pensar i creen el seu propi món, que sol ser molt diferent del nostre. Llavors, en donem compte que no han fet res més que el que vàrem fer nosaltres, en el seu moment; s'han fet grans i ja no podem influir en els seus pensaments, tenen la seva pròpia opinió.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.