“Arribar a l’elit amb 20 anys només pot passar a la Penya”
Nacho Llovet s’ha estrenat com a jugador professional de basquetbol aquesta temporada. El santcugatenc ho ha fet a les files del seu club de tota la vida, el FIATC Joventut de Badalona, la mítica Penya. En Nacho ens ha explicat com ha viscut la seva arribada a l’elit en un club que l’ha vist créixer com a jugador i com a persona, sempre vestit de verd-i-negre.
Tota una vida lligat a la Penya, què significa per a vostè arribar al primer equip?
La veritat és que és un gran orgull, quan ets petit sempre mires els jugadors de l’ACB i penses que t’agradaria ser com ells. Per això, ara vull treballar molt; la Penya és el club de la meva vida, és com casa meva i estic molt content.
La temporada passada va disputar 10 partits amb el primer equip, tenia clar que continuaria aquest any?
Des d’un principi, el club em va comunicar que volien que em quedés. Després, a l’estiu, va haver algun dubte, però al final es va resoldre. La meva intenció sempre havia estat quedar-me i així va ser.
Només té 20 anys, com valora el fet d’arribar a l’elit tan jove?
És una sort, i segurament només pot passar en un club com aquest, on es valora tant el planter. També és cert que potser m’hagués anat bé jugar algun any més en una categoria en què pogués créixer com a jugador i tingués més protagonisme, però ara sóc on sóc i he de treballar per guanyar-me cada minut.
L’equip porta 4 victòries i 8 derrotes a la lliga, com ho porta?
És cert que hem tingut alguna derrota inesperada, però penso que estem jugant a un bon nivell i que si seguim en aquest camí, les victòries arribaran.
És optimista, doncs...
Nosaltres estem entrenant molt bé, fem el que ens demana l’entrenador i estic convençut que si seguim com fins ara, les coses aniran bé.
Veu molt lluny la classificació per la Copa del Rei?
De moment hem d’anar partit a partit, encara en queden sis i si els podem guanyar tots, millor que millor; si no, encara que no sigui per la Copa del Rei, cada partit ens serveix per la resta de la lliga. Tots són importants i al final es tracta de voler guanyar-ho tot. Si tot l’equip està unit, les coses funcionen i arriben les victòries
“Treballar per guanyar-me cada minut”
Latavious Williams i Henk Norel també juguen a la seva posició; se li fa difícil tenir minuts?
Jo puc jugar tant de pivot com d’ala-pivot. És evident que els meus companys són bons jugadors, i per això he de treballar molt. Nosaltres estem competint cada dia als entrenaments, després ja és cosa de l’entrenador decidir quin jugador és més adient per estar a la pista en cada moment o qui pot aportar més coses a l’equip.
En l’àmbit personal, està content del seu paper dins l’equip?
Crec que tinc el paper que em toca. Sóc un jugador jove que he de lluitar cada minut i ajudar l’equip. Jo estic aquí per quan l’entrenador ho cregui, la meva intenció és anar guanyant minuts. Jo vull tornar a casa cada dia sabent que ho he donat tot a la pista i que faig tot el possible per aconseguir aquests minuts.
Combina feina i estudis, com ho està portant?
Vaig començar quan vaig acabar el batxillerat, i no vaig pensar en deixar-ho; vaig pensar que si l’esport em limitava el fet d’estudiar, aleshores seria el moment de platejar-m’ho, però de moment les coses m’estan sortint bé.
És important tenir una formació paral·lela al bàsquet...
Jo penso que sí, a mi m’aporta molt. Sobretot em fa créixer com a persona. A més, és important tenir una altra cosa a la vida, mai se sap què pot passar, si seguiré jugant o no. En qualsevol cas, la carrera d’un esportista és curta i has de tenir quelcom per seguir un cop s’acabi. A més, els estudis són quelcom que em permeten oblidar el bàsquet en certs moments i que em mantenen despert.
Es veu en algun altre club que no sigui la Penya?
Ara mateix no vull valorar-ho. De moment sé que em queda un any i mig de contracte i la meva intenció és complir-lo. Primer de tot em vull centrar a fer bé les coses aquí i després ja pensarem en això, ja es veurà.