“El dia que no ens ho passem bé dalt de l’escenari ho deixarem”
<strong>The Risas</strong> és un grup de música de joves santcugatncs que <strong>es va crear l’any 2007</strong>, quan la majoria dels seus membres no tenien encara la majoria d’edat. Amb aquesta curta trajectòria <strong>han fet més de 50 actuacions</strong>, han estat els<strong> teloners de Lax’n’Busto</strong>, han actuat a les Barraques de Sant Cugat i, recentment, <strong>han quedat segons al concurs “Mou-te a ritme santcugatenc”</strong>. Tenen uns quants temes enregistrats i la seva propera fita és treure un disc.
El grup va néixer el 2007. Primer va ser una idea entre tres companys d’institut que ens agradava el funky. Llavors vam coincidir a l’escola de música tots els que ara som els integrants de The Risas i vam veure que ens agradava molt aquest estil disco, així és que vam decidir muntar el grup.
Per què aquest nom?
El nom és una filosofia. Parla de despreocupar-se dels problemes del dia a dia i de
viure el moment gaudint de les petites coses.
Un carpe diem amb bon rotllo, vaja.
Ser feliç és un concepte lligat a la nostra música. No fem lletres profundes sobre el canvi climàtic o les estafes a gran escala. La filosofia es balla i passat-t’ho bé.
Per què funky? Ara mateix no és un estil amb molts fans...
Tot va començar al Campus Rock, en el qual ens van ensenyar a tocar diferents estils. Allà, en Joan Pau Chaves, el teclista d’Els Pets ens va ensenyar aquest estil i ens va agradar molt. També vam pensar que l’estil et pot donar opcions d’aconseguir concerts. Avui en dia, o tens molta sort o has de viure de fer ballar la gent. Actualment hi ha dos tipus de grups de música que triomfen: els que les seves lletres agraden molt o els que fan ballar. Com que no sabem escriure lletres, intentem fer ballar.
Quins grups us han marcat?
Bàsicament la música negra i disco dels 70 i 80. També és inevitable tenir una influència important del pop i del rock que sempre s’ha escoltat a Catalunya. Cada cop estem abandonant més aquest estil, però el tenim en les arrels i ens enriqueix.
Què és el més difícil de començar un grup de zero?
El primer és implicar-se tots des de joves. Al principi costa molt trobar concerts, gravar alguna cosa i que la gent digui que els agrada el que fas. Han de passar uns anys perquè la gent et feliciti i vingui als concerts perquè volen i no perquè siguin amics teus.
El proper pas lògic després dels concerts de Festa Major és treure un disc?
Sí. Tenim una maqueta que està molt ben gravada i és un material suficient com perquè algú aposti per nosaltres i així gravar un disc.
També feu versions?
Als concerts fem una barreja de temes nostres i de versions.
Quantes cançons teniu?
Unes 15, però en considerem bones i que es poden tocar en públic unes 7 o 8.
Ha respost bé el públic santcugatenc?
La veritat és que sí. També és cert que quasi sempre ens ve a veure la mateixa gent (els nostres amics). Poc a poc però, la gent es queda a veure’ns, ens escolta i ens va coneixent.
Qui us ha contractat de moment?
L’Ajuntament de Sant Cugat; també hem tocat a Mollet, Cornellà, Badalona... En els últims dos anys hem fet uns 50 concerts.
Què va primer, la lletra o la música?
Depèn de la idea. Normalment, primer fem la música i després hi posem la lletra. Donem molta importància a la música i que la peça sigui ballable.
Voleu viure de la música?
Mai ho has de descartar i treballem per a això. Assagem molt i és un projecte que ens prenem molt seriosament. Sabem que és difícil i cal un cop de sort i que torni a estar de moda el funky, però el dia que no ens ho passem bé dalt de l’escenari, ho deixarem.